Català de l'any, Anna Vives (col.laboradora d'Aura Fundació) finalista

Per a alguns aquesta imatge significarà molt, significarà un exemple de superació i de voluntat per lluitar per la igualtat.

Per qui encara no ho sàpiga, aquesta és la història de l'Anna Vives.

Quin és el principal objectiu que persegueix l'Anna?

Noticia en "El Periódico"

Ahir llegint el diari vaig veure una noticia d'interés que m'agradaria compartir-la.

Immersió total a la pràctica...

Arribo un dia a Aura i em diuen..."et deixarem preparats uns materials, la setmana vinent fas tu la classe perquè la responsable té programat un curs i no la podrà fer..."

Aquest canvi de rols em donava la possibilitat de passar d'observadora a "responsable" durant dues hores de la formació que tocava en aquell moment, i això per mi significava molt.

D'una banda per mi era una sort poder agafar el timó de la classe (estant en pràctiques vas a remolc del responsable en aquell moment de la formació, per molta llibertat que et donin per participar i ajudar) i  per un altra banda, per mi significava molt la confiança que havien demostrat donant-me aquesta oportunitat.

L'experiència va ser molt positiva i gratificant, i a la setmana vinent vaig tornar-la a repetir encantada, aquest cop amb un altre grup.

A nivell personal és interessant conéixer un altre tipologia de subjectes, un altre tipus de necessitats, diferents interessos i motivacions, i sobretot ser conscient del gran ventall de particularitats dins d'una mateixa etiqueta social coneguda com " persones amb discapacitat", errònia i injustament anomenada i generalitzada a tots ells.

M'agradaria tornar a donar les gràcies per aquestes petites oportunitats i per l'ajuda que en tot moment m'ofereixen per qualsevol cosa.

Sortida al FNOB

Abans de Setmana Santa es va programar una sortida al FNOB (Fundació Navegació Oceànica de Barcelona) per diferents motius, entre ells que s'acabava de treballar el mòdul de l'aigua (coincidint també amb el fet que  l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 2013 Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua) i també perquè hi havia un usuari d'Aura Fundació treballant aquí.

Per aquest noi la sortida significava molt, la sola idea que els seus companys d'Aura visitessin el seu lloc de treball el feia sentir molt orgullós i feliç. 

Era una visita guiada que tenia per objectiu conéixer les instal.lacions i el que es feia en aquesta fundació. 

El protagonista d'aquesta visita guiada va ser principalment ell, que ens va explicar amb tota mena de detalls tant la història de la FNOB, els objectius que persegueix, les diferents regates participants,..., com també la seva feina dins la mateixa.

Els seus companys estaven impressionats, i van seguir tota la visita amb interés i curiositat.
A ell se'l veia esplèndid, emocionat, i encantat de poder ensenyar-nos tot el que ell coneixia i dominava, i que formava part de la seva quotidianitat laboral.

A tothom ens va resultar una experiència interessant i recomanable a tot aquell que estigui interessat en conèixer més i millor el centre d'interpretació de la FNOB, i el que es treballa dins d'aquesta.

Jo particularment em vaig quedar perplexa de la quantitat d'informació tècnica que tenia el noi  i dels coneixements de navegació que el seu treball li havia ensenyat en el seu dia a dia laboral.

(penjaré una foto)

Acaba un mòdul..quin escollim pel proper trimestre?

He volgut afegir aquesta entrada a mode d'anècdota.

En acabar el mòdul d'actualitat que estaven treballant fins ara que parlava sobre l'aigua (un mòdul que deixaven enrere interessant i molt conscienciador al mateix temps que pràctic) arribava el moment d'haver d'escollir un altre.

Se'ls va plantejar dues alternatives: "pintura" i "com me'n surto d'aquesta?". En el primer es treballarien aspectes d'art relacionats amb la pintura: pintors destacats, corrents artístiques, obres d'art, etc...i en el segon es tractarien temes relacionats amb situacions problemàtiques per tal de poder ampliar les estratègies personals i les eines adequades per sortir-se'n d'aquestes.

I perquè comento això?

Perquè cada dia aprens coses noves de les persones i en aquest cas em van donar una lliçó de superació brutal. 

En els dos grups del dimecres, en aquell moment ajuntats per motius d'elecció i votació de temàtica del mòdul, es va decidir per majoria que volien fer el mòdul de "com me'n surto d'aquesta" i l'argument més utilitzat va ser que volien aprendre a superar-se en situacions quotidianes on els hi mancaven recursos per surtir-se'n. Volien aprendre a resoldre els conflictes, a solucionar els problemes, a pensar alternatives a la por, a la paràlisis o a l'angoixa que produeixen situacions que no coneixes, que són noves per a tu o que simplement són en si un problema.

Interessant, oi?

OBSERVADORA...DE QUÈ?

Ara explicaré breument i de la millor manera possible la feina que es fa a Aura fundació els dies que jo hi vaig.

Els dilluns (3h en total):

A primera hora: es fa un seguiment laboral del grup B (que són persones que o bé estan en període de pràctiques a l'empresa o bé fa relativament poc que treballen). El seguiment laboral és grupal i setmanal.

És una hora dedicada a parlar de temes laborals: novetats a la feina, noves tasques, nous companys, nous referents a l'empresa, dificultats sorgides amb els companys, amb el cap, o amb qualsevol altre aspecte de l'entorn laboral, tractament de les emocions i de les habilitats socials, propostes de millora d'actitud a la feina si s'escau, compartir dubtes que tinguin, angoixes, notícies bones, etc.

A segona i tercera hora: comença la formació. Aquesta formació és totalment voluntària i en cap cas estan obligats a acudir-hi. No obstant, és notable que els hi encanta i que són fidels a aquesta.

Són dos grups i treballen cada hora una cosa diferent, passant ambdós pels dos mòduls.

Una hora es fa "taller de pensar" o dit en altres paraules "millora cognitiva". 

Hi han diferents exercicis segons la tipologia d'aquests: poden ser exercicis de classificació, de relació, d'instrucció, etc. En cada apartat també hi han exercicis de diferents nivells: nivell bàsic, intermig o avançat (nivell I-II-III).

L'altre hora està dedicada a un mòdul amb una temàtica que canvia trimestralment i  que prèviament ells han votat i decidit fer-ho per majoria. Generalment la temàtica està relacionada amb temes d'actualitat social, fet que els ajuda a mantenir un contacte amb la realitat actual del moment, fent-los partíceps d'aspectes que ells coneixen, identifiquen, o com a mínim, els hi sona.

Els dimecres (2h en total):

A primera hora i a segona hora: passa el mateix que els dilluns, són dos grups diferents i cada hora es treballa un mòdul diferent, canviant cada hora el grup i el mòdul.

El treball que es fa és igual que el dilluns: el mòdul de millora cognitiva i el mòdul d'actualitat.

La diferència són els assitents, aquests són més veterans, amb més experiència laboral.

INICIS

Ara farà ben bé dos mesos que vaig començar aquesta aventura. Recordo el primer dia que em vaig incorporar, eren les quatre de la tarda i com tota persona humana que inicia un nou projecte, estava expectant i perquè no dir-ho, nerviosa.

La rebuda va ser molt càlida, tant per part dels professionals amb els que compartiria a partir d'aquell moment moltes tardes com per part de tota la gent que acut al centre a formar-se i a rebre un seguiment laboral.

No portava res preparat i de cop i volta em vaig haver de presentar...Uff, vaig pensar. 

No per por a parlar en públic evidentment, sinó pel fet de presentar la meva feina relacionada amb la discapacitat. Quan parteixes de zero amb certes persones i realment desconeixes el treball que han fet sobre la seva discapacitat i per tant, no saps com ho viuen i quin concepte tenen, això et genera un cert sentiment de desconcert i per què no, de por a parlar d'aquests temes.

El meu torn va arribar i vaig pensar ràpidament que no tenia perquè sentir-me d'aquesta manera així que els hi vaig explicar que treballava com a mestra en una escola d'educació especial amb tres nens amb discapacitat que estaven greument afectats. No podia parar d'observar les seves cares, sobretot per veure la seva reacció. I res més natural quan un d'ells em pregunta: són sords? Això no sé perquè em va tranquil.litzar i els vaig explicar que no era el cas dels meus alumnes, sinó que un era un nen amb autisme, l'altre un nen amb albinisme i altres trastorns associats i la nena tenia síndrome d'Angelman, però cap d'ells sords.

I a partir d'aquí, em van deixar sense paraules, i vaig ser jo la que va començar a aprendre d'ells.

Recordo també una noia que amb la seva marcada timidesa i caràcter introvertit em va preguntar si era difícil el meu treball amb ells...(difícil?). Li vaig demanar que m'expliqués més la seva pregunta perquè no entenia a quina dificultat es referia. I em va venir a dir que es referia a treballar amb gent amb discapacitat. I home, tota feina té dificultats, i la meva resposta va ser: a vegades, tot i que si t'agrada el teu treball les dificultats es queden petites, i a mi, m'agrada el que faig.

El segon dia la història es tornava a repetir perquè el grup canviava. Jo ja no tenia aquell sentiment d'incertesa per presentar la meva feina, i això em feia sentir millor. La rebuda va ser igual de bona que feia dos dies.

Cadascún d'ells (tant un grup com l'altre) es va presentar, van dir a l'empresa on treballen, van explicar les tasques que desenvolupen en aquesta, els anys que porten treballant, etc...