Vet aquí la segona part de la intervenció...i la darrera!!

Doncs ja ha arribat l'hora de poder fer l'entrada al blog on resumeixi el que ha estat la meva intervenció al centre.

Aquesta darrera entrada ha de incloure les conclusions finals...difícil explicar-ho en un espai reduït perquè el camí ha estat llarg, dur i ple d'imprevistos.

La intervenció ha tingut una particularitat molt important: la flexibilitat als canvis. Vist des d'una perspectiva teòrico-pràctica crec que aquesta qualitat és molt positiva, sobretot en el camp de la psicopedagogia, i en general, amb les intervencions amb les persones.

El projecte que en un principi havia planificat, redactat, pensat, etc...va resultar improductiu alhora de posar-ho a la pràctica amb aquesta tipologia de persones, persones amb síndrome de down. I és que tot i que consultis materials bibliogràfics relacionats amb la població amb la qual vols intervenir te n'adones que qui més bé coneix la realitat són els professionals del centre, que porten anys treballant i que compten amb una experiència prou extensa com per ajudar-te a canviar el que ha estat el teu projecte.

Aixó és el que m'ha passat. He hagut d'ajustar contínuament el material que estava elaborant, adaptant-lo primer a persones adultes, segon a persones adultes que en la seva infància/període escolar han estat bloquejades emocionalment per les dificultats amb les que es trobaven, i tercer a persones adultes que en la seva infància/període escolar han estat bloquejades emocionalment per les dificultats amb les que es trobaven i que a més actualment tenen una vida el més normalitzada possible, integrades al món laboral.

Això sembla senzill però no ho és gens.

El fet que més dificultat m'ha produït ha estat fer materials per a persones adultes i és que no volia caure en l'error de fer materials que ells relacionessin amb un període de la seva que havien rebutjat i on s'havien bloquejat.

Les reunions amb diferents professionals del centre m'ha permés poder anar fent aquestes petites adaptacions i poder encaminar el treball cap al bon camí, i això també és una particularitat del psicopedagog, retroalimentar-te amb la resta de professionals amb els que treballes, per tal d'aconseguir un treball interdisciplinar complet i maco.

Si hagués de resumir aquest període de treball utilitzaria una sola paraula: treball.

I si l'hagués de posar un cognom a la paraula "treball" seria: enriquidor.

M'agradaria acabar aquest blog amb una sola paraula: gràcies a tothom el que m'ha ajudat!!

Dilluns ple de sorpreses...

Aquest dilluns ha estat especial.

La setmana passada la meva tutora de pràctiques em va proposar fer quelcom diferent per tal de poder veure la globalitat del treball d'Aura Fundació.

La proposta es basava en visitar unes empreses on treballaven algun dels nois que conec que assisteixen a la formació.

Així va ser, juntament amb una preparadora laboral del centre vàrem visitar a dos nois, la primera noia que treballa en la bugaderia del hotel Arts i el segon noi que treballa a les oficines del Desigual, al costat del hotel Vela.

L'experiència ha resultat fascinant i m'han donat l'oportunitat de poder veure als nois en un entorn diferent al que estic acostumada. En el seu lloc de treball els nois desenvolupen feines molt completes, estan força integrats a l'empresa, amb els companys... i en resum són un més, de la manera més normalitzada que et puguis imaginar.

El fet de veure'ls en un entorn on ells es desenvolupen amb facilitat et fa canviar la perspectiva ja que a la formació els veus sovint lluitar contra les seves dificultats, sovint relacionades amb la lectura i l'escriptura. A l'entorn laboral, en canvi, pots observar a unes persones que desenvolupen unes tasques, sovint imprescindibles per l'empresa, en les quals no presenten cap dificultat i on es mouen amb total llibertat i capacitat.

I aquest fet et permet poder conéixer el treball principal del centre, la integració normalitzada dels nois en una empresa, i aquest fet, tal i com les pràctiques m'estan ensenyant, és una tasca en la qual hi has de posar molts esforços perquè els resultats siguin exitosos i és que la particularitat d'Aura és que hi ha un treball continu importantíssim, no només de preparació laboral sinó també de seguiment laboral. Els nois un cop han aconseguit la inserció laboral se'ls fa un seguiment molt proper en el qual el preparador laboral és l'encarregat de ser aquell punt intermedi entre l'empresa i el treballador, pensent contínuament de qualsevol contratemps que pugui sorgir per tal de poder donar una resposta ràpida, positiva i enriquidora.

En una altra entrada explico el segon pas de la meva intervenció, no vull allargar-me massa en aquesta.

La darrera entrada d'aquest blog haurà d'esperar....

Tot i que oficialment l'entrega d'aquesta pac és el 16 de desembre, aquest blog tindrà vida un temps més enllà d'aquesta data, i és que les pràctiques no les acabo al desembre sinó que segueixen al gener...

La setmana vinent faré un altre trocet d'intervenció i potser ja enllesteixo molt la feina...

No obstant avisar de que el 16 de desembre no podré dir adéu encara!!

Vet aquí la intervenció...

Doncs tard però ha arribat!!

M'agradaria explicar una mica aquest primer pas de la meva intervenció, el passat dilluns.

Després de moltes modificacions, el material ja estava enllestit per dur-lo a terme...

Canvis:

-la intervenció no és individual, ja que això representava el.laborar un material molt restringit a una tipologia de persona, mancava globalitat

(ara són 4 noies)

-les activitats prescindeixen d'un treball específic de consciència fonològica, ja que això era massa ambiciós pel poc temps de pràctiques que tenim i em calien moltes més hores i dedicació, i d'altra banda no era gaire aconsellable per la tipologia de persones a les que va dirigit aquest projecte

-el material requeria més funcionalitat, amb imatges més quotidianes, més pràctic i enfocat a millorar les seves habilitats diàries en lectura de textos i paraules que elles identifiquessin pel carrer, i que els ajudés a poder identificar allò que és usual en les seves rutines diàries, sempre amb l'objectiu principal que persegueix el centre: la inserció laboral normalitzada i la millora de benestar d'aquestes persones.

Aquesta primera fase d'intervenció ha estat molt profitosa, les noies han disfrutat molt amb els materials, han treballat força motivades, tot i que a vegades les activitats han requerit d'esforç i concentració, i s'han quedat amb ganes de més...fet que ajuda a conéixer els seus gustos, interessos, motivacions, etc. i que ajuda a poder millorar cada cop més el treball amb elles.

Sens dubte, molt enriquidora.

Reflexió sobre la orientació temporal...

Aquesta entrada la faig reflexionant sobre les dificultats que tenen algunes persones amb discapacitat intel.lectual quant a la orientació temporal, és a dir, amb el fet de conéixer els dies de la setmana, els mesos de l'any i en conjunt per saber la data en la què viuen, coneixent els mesos precedents, etc.

Avui a primera hora, en el "taller de pensar", hem fet una activitat relacionada amb els mesos de l'any, que a la vegada estava relacionada amb l'activitat de la setmana passada on es treballaven els dies de la setmana.

Al llarg de l'activitat te n'adones de la dificultat que tenen per tal d'ordenar els mesos, de conéixer-los, de relacionar-los amb diferents activitats que repeteixen any rere any (per exemple el fet de començar la formació sempre el mateix mes: al setembre).

Aquesta dificultat es notòria cada dia a formació quan al començament de l'activitat han d'escriure el seu nom i la data, i sovint et trobes que inverteixen el mes amb el dia o amb l'any (la coneguda data  "curta" com pot ser la d'avui 2/12/2013 sovint l'escriuen al revés 12/2/2013).

Avui en l'activitat apareixien els mesos desordenats i calia ordenar-los tot posant al costat el nº de mes que era. Al principi els ha costat (no a tothom), i sobretot els ha costat el fet de relacionar un mes concret amb una activitat concreta. En principi estava pensat fer l'activitat amb un calendari però la formadora ha preferit fer-les participar i entre totes dur a terme aquesta ordenació, i la veritat és que l'han dut a terme amb èxit. Els resultats han estat satisfactoris tot i que cal continuar treballant-los.

Genials links per conéixer els passos que com a societat donem cap a un món més conscienciat

D'una banda us deixo aquest enllaç en el qual es va fer un reportatge a TV3 sobre un debat molt interessant:

http://www.tv3.cat/videos/4779051/Joves-amb-sindrome-de-Down-debaten-sobre-el-futur

D'altra banda us deixo un enllaç per a que conegueu un projecte que es diu "la casa de carlota", molt interessant i en el qual els participants que jo conec que assisteixen s'ho passen d'allò més bé:

http://www.youtube.com/watch?v=j4BrOzGZt3k

Un altre dilluns de pràctiques autèntiques!!

Doncs després de tenir un petit problema tècnic amb el blog (que s'ha solucionat sol...) torno a escriure-hi les meves aventures de pràctiques...

Avui em toca agraïr altre cop la confiança depositada en mi, i és que avui la formadora responsable havia de fer una feina i m'ha demanat si podia fer-li el favor de fer la classe jo (i taant!!-he pensat).

Doncs bé, amb el primer grup en el taller de pensar hem fet una activitat de les anomenades "d'instrucció" en la qual havien d'escriure els passos que s'han de fer per tal de fer una acció tal com obrir un candau, posar la rentadora o desinfectar una ferida...

A la segona hora, amb l'altre grup he treballat el mòdul que estan fent actualment, concretament actitivitats relacionades amb el reciclatge. Aquest mòdul és tant interessant, pràctic, funcional... ( i a vegades curiós i amb certa dificultat...les cendres a quin contenidor les llencem?...).

Quant a la intervenció en principi la començaré a dur a terme la setmana vinent, doncs estem acabant de pulir-la i li ha de donar el vist-i-plau la professional del centre especialitzada en termes de lecto-escriptura i avui  estava molt enfeinada.

continuarem fent...